Wolfgang

DSCN0155

Viena, Àustria, 11 de maig de 2006.

Passejo avinguda avall, és migdia i la gran avinguda de l’Opernring està plena de vida: homes, dones, nens, nenes, joves i vells, carruatges de cavalls, cotxes, bicicletes i tramvies. La gent riu, corre, passeja, crida; uns corren amunt i avall, d’altres es donen la mà, alguns es fan petons… l’espectacle de la gent al meu davant, la vida en tota la seva esplendor… i jo estic allí, respirant, vivint-ho, interactuant… ballo amb la vida, aquesta m’abraça fort i em deixo portar…

Ja la veig, davant meu apareix la imponent, la magnifica, la majestuosa Wiener Staatsoper (l’Opera Estatal de Viena), el centre neuràlgic de la vida musical de Viena i un dels teatres d’òpera més importants, de major prestigi i tradició del món… un dels pols mundial en el món de la música; més de 300 representacions per temporada, entre òpera i ballet, des de principis de setembre fins a finals de juny. En una mateixa temporada es poden alternar al voltant de 53 títols d’òpera i 9 de ballet, de les quals al voltant de 8 seran noves produccions.

La companyia estatal compta amb un amplíssim elenc de cantants d’òpera, al voltant de 200, dels quals la majoria empren la major part de la temporada cantant en les produccions del teatre, mentre que la resta són les més grans figures internacionals del cant que regularment visiten Viena per participar en alguna producció… l’Elisi per als amants de la música.

M’aturo davant la façana principal per admirar aquell magnífic edifici i tot el que representa… i llavors apareix, entremig de les portes, com si l’Opera l’acabés de parir… en Wolfgang apareix davant meu.

  • Hey Wolfi! Was ist los?! (Ei Wolfi! Que passa nen?!) Crido jo.

En Wolfgang aixeca el cap buscant la meva veu; finalment em troba.

  • Heeey Ludwig!! Wie geht’s alles?!!… Was frage ich?! Dir alles gut, sicher, oder?! (Eiii Lluís!! Com va tot?!!… Què pregunto jo?! A tu segur que tot et va bé, no?)
  • Jop! (Sip!) Li contesto jo.

En Wolfgang i jo ens quedem mirant-nos uns segons i esclatem a riure. M’encanta en Wolfi, és un tio collonut, és un gran músic, una gran persona, un ser inteligentíssim… que collons! És una llum de Déu.

Comencem la conversa i, com sempre, aquesta acaba derivant cap a llocs fantàstics, en un viatge cap al centre del misteri de la vida…

  • … Lluís, la música,… la música és l’únic llenguatge què no necessita traducció, és la mateixa essència de l’art, perquè la música, al contrari que, per exemple, la pintura, la qual necessita d’una certa sensibilitat educada, la música fa que el missatge neixi en la mateixa persona que l’escolta i no en qui la fa… la música, Lluís, és una porta oberta cap a la transcendència, per això, quan la gent està una mica trista, escolta música amb lletra i quan es posa molt profundament en la desesperació de l’existir, llavors, escolta música sense lletra; per això pots escoltar música que vingui de qualsevol part del món sense que et faci falta cap tipus de traducció; la música és l’única llengua que no necessita una referència cultural, perquè el so harmonitzador porta dins seu tot allò que fa falta per a que, d’un home a un altre home, d’un humà a un altre humà, es pugui passar tot allò que un tingui a dins, fent així que, l’excés de contingut emocional que un té pot omplir el buit de l’altre, i solament s’escolta realment la música quan existeix el buit, i només es crea realment música quan s’observa el buit.

Jo escolto en Wolfi, analitzo cadascuna de les seves frases, del seu sentit profund… és un privilegi escoltar-lo, és un plaer… en Wolfi continua… els temes van canviant segons la meva curiositat, jo porto la conversa cap allà on m’interesa i ell l’omple de contingut, de saviesa; jo sóc el timó i les veles, ell és el vent.

  • Escolta el que el món et diu sobre tu. Per transcendir la realitat, cal acceptar-la. Viure en un món no real, de fantasia, és una forma segura d’impedir qualsevol canvi en el món real. Integrat dins del món! Escolta el que el món et diu sobre tu. La forma més clara de fer-ho és enfrontar-te als problemes que tens sense culpar els altres. Si algú abusa de tu, no serveix de res culpar-lo, només crea dolor. Allò útil és entendre la situació i posar-li límits. Si alguna persona et posa dels nervis perquè és indecisa, no serveix de res culpar-la, millor preguntat quin problema tens tu amb la indecisió. Si algú et fa la vida difícil perquè sempre ho veu tot negre i el seu pessimisme t’atabala, no serveix de res culpar-lo, millor preguntat quin problema tens tu amb aquest tema. El món és un mirall. Tens dues opcions: culpar el que es reflexa al mirall, o adonar-te del teu paper en allò que et molesta per tal de poder-ho canviar. Només la segona és una resposta útil. Aleshores pots actuar. Escolta el que el món et diu sobre tu.

Evitar els conflictes només fa que ens els trobem una i una altra vegada. O aprenem per coneixement o aprenem per patiment.
Els problemes són la porta que té la vida per obligar-nos a travessar i superar aspectes que, d’una altra manera, no abordaríem. Els problemes ens ajuden a créixer i ens indiquen l’àrea de la vida que hem de cultivar. No els evitis: transita’ls.
Tanmateix, compte! viure un conflicte no vol dir suportar-lo passivament. Per exemple, si ets el director d’una orquestra i tens un grup de músics difícils i/o conflictius, no evitis el grup, ni les dificultats… ¡actua per a recuperar el paper de líder del grup! No et deixis trepitjar.
Però actua sense ànim de venjança, actua amb la mateixa normalitat que demanes un quilo de patates a la botiga. Escolta el que el món et diu sobre tu, aprèn, la vida sempre t’assenyala el camí. Escolta que et diu la simfonia del món…

En Wolfgang calla i se’m queda mirant, jo me’l miro i li poso una mà damunt l’espatlla.

  • Wolfi… algun dia faré un llibre explicant tot allò que persones com tu meu explicat. El coneixement si no es comparteix no és coneixement.

En Wolfgang em mira, fa la seva mitja rialla, i em diu:

  • Ja estàs tardant.

—————–

Aquesta foto (jo amb en Wolfgang), i d’altres, me les va fer la meva bona amiga Eva Solans Filella, quan ella estava vivint a Viena i jo ocupava, de forma consentida, la seva casa.

Va ser fantàstic viure tot allò al teu costat.

Va ser fantàstic viure en la Viena de principis del segle XXI.

DSCN0149 DSCN0160 DSCN0174 DSCN0164 DSCN0151 DSCN0222 DSCN0188 DSCN0192 DSCN0214 DSCN0226 DSCN0245 DSCN0316 DSCN0331 DSCN0332 DSCN2340 Viena3 Viena32 DSCN0157opera-de-viena-staatsoper_

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s