Ieshaiahu

DSCN1934.JPG

© Lluís Sans Sans, 2016

Jerusalem, Israel, 7 d’agost de 2016.

-No tinc ganes de parlar amb més rabins.

-Aquest és diferent, creu-me.

L’Efraïm, el guia que hem llogat per moure’ns per Jerusalem, em mira fixament als ulls i alguna cosa es remou dins meu.

-Ok, si tan “diferent” és… som-hi.

Fa dos dies que no paro d’entrevistar-me amb rabins de diferents sinagogues (els rabins són els caps espirituals de les comunitats jueves, experts en la Bíblia i el Talmud), i cap d’ells m’havia transmès cap tipus de saviesa. Eren paraules buides el que m’oferien. Eren sepulcres blanquejats. Fanàtics.

“Aquest és diferent, creu-me”- Aquelles paraules encara ressonaven dins meu quan estàvem pujant carretera amunt cap a la sinagoga del Mont Sió, a les afores de Jerusalem, a la Serralada de Judea.

Arribem a la sinagoga. Aquesta es troba construïda damunt de la tomba del Rei David; al mateix recinte també s’hi troba la cambra on, segons la tradició, Jesús va realitzar l’Últim Sopar amb els seus deixebles abans de ser pres.

Caminem, ens perdem voluntàriament per aquell recinte, seguint el nostre guia.

-Espereu-vos aquí – Ens diu l’Efraïm.

Al cap d’uns minuts torna i ens condueix cap a una petita cambra plena de llibres, cadires i una taula enorme.

Darrera la taula, un ancià amb una llarga barba blanca serveix unes tasses amb un líquid que, per l’olor, sembla te de cardamom.

Quan ha acabat de servir el te, el vell alça el cap vers mi i llavors li veig els ulls, són blancs, aquell home és cec.

-Aquests és el venerable Ieshaiahu – Ens diu el guia – Li he parlat de la vostra recerca i s’ha ofert a parlar una estona amb vosaltres.

-Dóna-li les gràcies de part nostra – Li dic a l’Efraïm.

L’Efraïm gira el cap vers l’ancià i li diu unes paraules en hebreu, al poc, l’ancià gira el cap vers nosaltres i ens diu.

Freut mich, Sie kennenzulernen (Estic encantat de conèixer-los).

Sprechen Sie Deutsch?! (Parla vostè alemany?!) – Li pregunto emocionat.

-Sí. Vaig néixer a Alemanya i allí em vaig criar, fins que els meus pares van decidir emigrar poc abans de la guerra.

L’Efraïm, el nostre guia, es gira cap a mi i amb una mitja rialla em diu:

-Li he dit que tu parles l’alemany, voleu continuar la conversa en aquest idioma?

-Oi tant! – Li dic emocionat.

Seiem al voltant de la taula, trec la meva llibreta de notes i, amb el permís del venerable Ieshaiahu, engego la gravadora del mòbil.

Parlem durant més de quatre hores… quatre hores fantàstiques.

(Extractes de la conversa)

– […] benvolgut Lluís, el mateix Déu que es manifesta fora, que fa que a la primavera les flors reneixin, que surti el Sol cada dia, que les estrelles siguin tan boniques… aquest mateix Déu que ha posat allí fora tot això, també a posat dins teu una ànima amb la qual el pots buscar i trobar […] el mateix Déu que mou el Sol, mou la teva ànima, perquè aquesta no és res més que una petita part d’ell, que s’ha després d’ell i que tornarà a ell quan el teu cos deixi de respirar, llavors tu tornaràs a ser un amb ell, llavors tu recordaràs que ets Déu. La mateixa essència de la qual està feta una estrella està feta la teva ànima, i el mateix esperit que va parlar a Abraham en el desert, et pot parlar a tu si estàs preparat.

– […] com a jueu no sóc diferent a tu… potser en lloc d’explicar-te més coses, potser m’agradaria escoltar-te, escoltar les teves experiències de vida, i així, caminar tots dos junts cap aquell oceà d’amor sense límits que és Déu, que som nosaltres en essència, com la gota que retorna al mar i ja mai més torna a pensar que és una gota perquè és el mar.

[…]

-Venerable, hi ha una cosa, entre moltes, que no entenc, per què ens ensenya la nostra tradició (la judeocristiana) que li hem d’agrair a Déu tan el bo que ens passa com el dolent?

-Jo tampoc ho entenc fill… perquè a mi, mai m’ha passat res dolent… que potser pot fer Déu quelcom dolent?

-Però… venerable… vostè mateix s’ha quedat cec amb el pas dels anys…

El venerable Ieshaiahu somriu: – Fill, no em tinguis pas llàstima, perquè ara hi veig millor… abans veia les formes i les formes m’atrapaven, ara hi veig amb el cor i ara veig l’essència de les persones. Adona’t que, davant de qualsevol situació, pots triar entre veure-la com una dificultat odiosa o com una oportunitat d’aprendre i superar un límit intern teu… què prefereixes?

[…]

-Una de les tasques en aquesta vida és canviar el teu interior per ser feliç, no exigir als altres que siguin com tu vols. Quan tu tinguis gana, menja. Però no obliguis a menjar als altres. Comprova que la fam és teva.

[…]

-Quan perdis alguna cosa o t’hagin robat, comprova que no era teu, només estava a la teva disposició de forma temporal. No tenim res nostre en aquesta vida, només administrem coses. Res t’emportaràs d’aquesta vida.

[…]

-Un exercici molt sa és que et miris al mirall als matins i et diguis a tu mateix: Jo sóc la persona més important que hi ha a la meva vida i em comprometo a fer-me feliç. Perquè, si tu no ets feliç, com vols fer feliç als altres? […] Quan t’envaeixi un sentiment desagradable, escolta’l, pregunta’t què penses que et fa sentir d’aquesta manera. Un cop tinguis la resposta busca què necessita el teu cos i la teva ment. Troba-ho i ofereix-t’ho. Veuràs que moltes vegades una actitud comprensiva i amorosa cap a tu mateix serà suficient. Verifica-ho.

[…]

– Seràs lliure quan la teva pau interior no depengui de l’exterior.

[…]

I així, durant quatre hores…

——-

El venerable Ieshaiahu acudeix a la sinagoga del Mont Sió tots els dies entre les dues de la tarda i les deu de la nit. Arriba el primer i marxa l’últim. S’ocupa voluntàriament de les tasques més dures i desagradables sense dir ni piu. I així durant 50 anys. Quan hi ha reunions, malgrat ser un dels rabins més vells i respectats, seu on sempre: a l’entrada, darrera de tothom. La resta del temps, pots trobar-lo a la sala d’estudis: siguis qui siguis, et serviria un te amb tot el respecte del món, perquè no respectar-te seria no respectar-se a si mateix. El seu servei cap als altres és d’un alliberament total, i la seva gran rialla fa realitat la frase: “el veritable mestre és aquell que reuneix en el seu cor la doble corrent d’amor i desinterès “.

A les nits del més cru hivern, Ieshaiahu s’aixeca de matinada i seu al costat de l’estufa tot cuidant que funcioni correctament perquè els estudiants no passin fred.

Tot ho fa de cor, sense esperar res a canvi. Per a res en especial. Perquè, senzillament, com deia el savi afganès Jan-Fishan Khan: “la vela no hi és per il·luminar-se a si mateixa”.

Gràcies mestre.

flame-185365_960_720

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s