Ieshua

 

Jerusalem, Israel, 6 d’agost de 2016.

-Aquí, el jueu Ieshua, el vostre Jesús, va caure al terra mentre era conduït al Calvari on seria assassinat; la seva mare s’hi va llençar al seu costat, dient-li: -“Estic aquí fill meu, al teu costat”. El Galileu va alçar els ulls vers ella i va contestar-li: -“Ho veus mare, jo faig noves totes les coses”.

L’Efraïm, l’agradable noi jueu que he contractat per guiar-me per la vella Jerusalem i fer-me d’intèrpret, es queda callat, i observa el lloc en silenci.

Jo també. La vida de Jerusalem ens envolta.

“Jo faig noves totes les coses”. Aquestes paraules ressonen dins meu i no puc treure-me-les del cap. Que puc aprendre de tu, que volies dir amb això…

Alço la mirada cap a l’Efraïm i li poso la meva mà damunt la seva espatlla:

-Benvolgut amic, m’agradaria quedar-me sol uns moments, per meditar.

El bon Efraïm somriu.

-Està bé. Si em busca estaré a la casa del rabí Moshe, prop Mur de les Lamentacions. Sap on és? Sabrà arribar-hi sense mi?

-Sí, cap problema.

Ens abracem i ens acomiadem.

La figura prima d’Efraïm va desapareixen carrer avall enmig de la gent…

Què hi faig jo aquí, al vell mig de la vella Jerusalem, seguint les passes d’un profeta jueu assassinat fa dos-mil anys. He travessat Israel des de Galilea fins aquí seguint-te pas a pas… que collons volies dir quan deies que feies “noves totes les coses”… per què et vas deixar matar…

Penso en tu com a home, ni com a fill de Déu ni com a profeta, això foren títols que altres t’atorgaren… Penso en tu com el que eres, un home.

Et senties compromès amb l’ànima del món, amb la nostra espècie, amb la nostra naturalesa? Si alguna cosa et semblava injusta, protestaves, fossin quines fossin les conseqüències, pensessin el que pensessin els altres, i sempre, malgrat la por. Confiaves en les teves capacitats i no volies que et salvessin ni que et sostinguessin, i no creies que se’t degués res. Com els homes lliures, assumies, respectaves, i agraïes els contractes que lliurement havies signat, i si algú no et creia necessari t’apartaves, perquè quan un sent la unitat que tots conformem ja no necessita agrupar-se per unir forces, oi? Les forces ja estan unides fem el que fem, dansant des del principi dels temps… és això? Eres tan lliure que vas acceptar el teu destí sense gairebé dubtar?

A cada cosa que vulguem fer està implícit el nostre destí. El destí és allò al qual estem cridats, i el desig és l’instrument sagrat i amoral que l’univers utilitza per cridar-nos. No hi ha una activitat que haguem de trobar. El nostre destí està més enllà de qualsevol activitat que puguem fer. És la història que vas descobrint, facis el que facis, pensis el que pensis, sentis el que sentis, desitgis el que vulguis, tinguis el que tinguis.

El destí és seguir aquesta veu interior, encara que no sàpigues cap on et porta, encara que semblis donar batzegades o estar immòbil a ulls dels que jutgen, o als teus propis ulls, que es jutgen.

Ningú sap cap on es dirigeix. Alguns creuen saber-ho, però ningú ho sap. No s’arriba enlloc, excepte a on sempre s’ha estat. Si creiem tenir una meta és perquè aquesta meta ja està en nosaltres i ningú ens va ensenyar a saber-ho. Assolir una cosa és descobrir-la per sempre en tu. Els mestres zen del tir amb arc saben que, un cop l’arquer es converteix en el blanc, la fletxa no arriba al blanc, sinó que ja hi està. No hi ha recorregut. No hi ha dificultat, ni obstacles, ni procés. La fletxa i el blanc són un. No hi ha assoliment ni encert. Només consciència.

La meta ja està aconseguida des que vàrem néixer, precisament perquè vàrem néixer. El destí és un misteri que ens guia més enllà de qualsevol opinió sobre la teva vida, i de qualsevol voluntat. Fes el que importa. Fes el que desitgis. Ara.

Mentre vaig reflexionant em veig reflectit en tu, i ara, per fi t’entenc i em reconec:

Jo també he volgut caminar per tots els camins de la vida, i en tots els temples del coneixement que he trobat, hi he entrat a meditar. A les muntanyes que qualsevol home o dona hagin pogut escalar, també jo hi vull arribar, i als deserts on hagin temperat la seva ànima, també jo m’hi vull enfrontar.

Busco els mestres del coneixement, perquè em puguin ensenyar, i endinsar-me més en els boscos més profunds, i en les entranyes de les fredes coves, per retornar al meu ser primordial.

Ballo totes les cançons, en qualsevol lloc de la terra, en qualsevol llengua i de qualsevol religió, per trobar així el camí. Els sofriments que qualsevol ésser humà hagi patit, jo també he de conèixer, perquè pugui aprendre del dolor, de la desil·lusió i de les violentes temptacions que pateixen els meus germans, per tal de saber com he d’auxiliar-me a mi i als altres. Però també sé gaudir de la companyia dels meus amics, de l’amor de la meva dona i de l’afecte d’una família, de les nits estrellades de l’estiu i de la calor de les fogueres a l’hivern. No segueixo a ningú, només segueixo el meu destí, i per això faig “noves totes les coses”.

Tot això ho faig abans que la mort em somrigui, perquè jo també pugui tornar-li el somriure sense por.

DSCN1848.JPGFoto: Quarta estació del Via Crucis, on Ieshua va caure als peus de sa mare camí del Calvari. Mateix lloc, dos mil anys després. Jerusalem, 6 d’agost de 2016.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s